Estava curada

A vegades les coses més senzilles, els comentaris més innocents són els que ens fan adonar-nos de les coses més importants.


Aquesta és l'història que explicaré quan m'atreveixi a dir que aquell dia, en mirar-te als ulls em vaig veure a mi mateixa, amb la il·lusió d'un cap de setmana que començava i que mai oblidaria.
Aleshores alguna cosa dins meu es va activar, es va emetre la senyal que em va fer reaccionar, que per una vegada va fer que tot semblés més fàcil.
 I vaig caure, vaig caure rotunda en la solució del conflicte que em perseguia, el conflicte amb el que dormia cada nit.
El vaig descobrir amagat, amagat ben endins de mi després de tant de temps ingorant-lo i fingint-lo, el vaig mirar i li vaig dir que s'havia acabat. Que l'havia descobert i que de cop em sentia valenta, que ja no m'espantava, que ja no decidiria per mi.

Estava curada.
En aquell moment, i només aleshores, vaig tenir la convicció que estava preparada per tot.
Que per fi m'havia curat.