I am the right brain. I am creativity. A free spirit. I am passion. Yearning. Sensuality. I am the sound of roaring laughter. I am taste. The feeling of sand beneath bare feet. I am movement. Vivid colors. I am the urge to paint on an empty canvas. I am boundless imagination. Art. Poetry. I sense. I feel. I am everything I wanted to be.

miércoles, 26 de noviembre de 2014

Els animals de Joana Santamans

Per acabar aquesta tirada de posts vull parlar-vos de Joana Santamans. La vaig descobrir a "verdejade" un dia que tombava per Gràcia amb una amiga i des d'aleshores que segueixo el que fa. Podeu fer-ho vosaltres també a través del seu facebook o de la web: http://www.joanasantamans.net




L'autora de les il·lustracions anteriors és Joana Santamans, actualment treballa pel seu compte, tot i que la persegueix una llarga carrera en diferents estudis de disseny gràfic. Pàgines web, encàrregs d'imatge corporativa, no se li escapa res. I pel que fa a la seva obra artística treballa des de la il·lusstració fins al mural, passant pel grafitti i la pintura sobre diversos suports. Ella assegura al seu perfil que "la combinació del cosmopolitisme de la gran ciutat amb les vivències a prop de la natura, és una constant sempre presenta  la seva obra plàstica".

A mi el que més m'agrada de la seva obra és la sensibilitat que transmeten les seves il·lustracions i l'ús dels colors. Els ocells són els meus preferits. Us ensenyo algunes de les seves obres perquè en feu un tast i us animo a que comenceu a seguir els seus projectes!







Louloudí

L'altre dia una amiga em va ensenyar el perfil d'instagram de Louloudí, i des d'aleshores que no he deixat de seguir-lo. Quines peces tan boniques! http://instagram.com/louloudibijoux



Veureu, es tracta d'una botiga de joies de Barcelona. És a Galvany i hi podreu trobar polseres, collarets, anells... 










Right Here

Com que m'està agradant molt això de donar a conèixer la feina d'amics i amigues, us proposo el següent: entreu a spotify, aneu al cercador i escriviu "The crab apples", i aleshores tanqueu els ulls i comenceu a escoltar! Jo ho vaig fer i vaig escoltar repetidament "I hate you" incomptables vegades. La meva amiga Laia Martí forma part del grup que el passat 20 d'Octubre va treure el seu primer àlbum i ho van fer amb DiscMedi.


The Crab Apples són tres noies i un noi, canten en català i en anglès han passat pel Sona 9, els ha entrevistat l'Enderrock i aquest divendres estrenen videoclip (a les 9 del matí) a la web del diari Ara. Això va en serio Laia! Tan de bo segueixi tenint tan bona rebuda com fins ara, el pròxim dia que us dediqui un post prometo una entrevista en condicions, això era una sorpresa! 


Seguiu la seva música i marqueu a l'agenda els seus concerts: https://www.facebook.com/thecrabapples Molta sort nois!

La variété

Per continuar amb aquesta tirada de posts, m'agradaria parlar-vos de "La variété". Ells mateixos es decriuen com un espai o una botiga en moviment continu, es concentren en simplificar coses que ja existeixen, unint conceptes estètics, vinguin d'allà on vinguin. Destaca la fusta, la simplicitat; els seus objectes són orgànics, estètics i pràctics. 



Els podeu trobar a Pintor Fortuny, 30; Barcelona. Busqueu-los al facebook i feu una ullada a la seva web: http://lavariete.net

Tornar, sempre és la millor part de l'aventura!

Sembla mentida que ja hagin passat tres mesos des que vaig escriure el meu últim post. Veureu, durant aquest trimestre han passat moltíssimes coses, i mica a mica he anat omplint una llarga llista de coses que he descobert i que em disposaré a ensenyar-vos a través del blog. Pintors, músics, il·lustradors, botigues, projectes d'emprenedors, feines d'amics i amigues, de tot! 

De fet, no se m'acut millor manera de començar que agraïnt a la Marta Santiago i a la Carla Bertomeu, amigues i companyes de classe, que em féssin i cedíssin fotos per canviar la imatge del blog. Què? Us agrada com ha quedat? A mi moltíssim, i és per això que vull dedicar-los-hi aquests post. Us les presentaré: 

La Carla Bertomeu és l'autora de la foto de portada, es tracta -si no m'equivoco- d'un carrer de Portugal i em sembla maquíssima. La Carla fotografia molts paisatges, tot i que també fotografia retrats... Ah! de tant en tant, també es dedica a fer fotos a dolços, fan una pinta! 





Aquestes són algunes de les seves fotografies, té un devianart esplèndit, i un compte de facebook que us animo a que seguiu des de ja: https://www.facebook.com/mylittlebluesky?pnref=lhc 


Les fotografies de perfil són de la Marta Santiago. Necessitaria tots els posts d'aquest blog per descriure-la completament. És una amiga, me l'estimo molt tot i que a vegades voldria silenciar-la: sempre té coses a dir i per fer, no para mai quieta, desprèn una energia! La seva passió es fer fotos, i acaba sent malatís. A tot arreu, sigui com sigui, treu l'iphone i si et descuides... flash! Aquest estiu no ha deixat la càmera en cap moment i aquestes han estat algunes de les fotos que ha fet. Us agradaran molt! Seguiu-la ja mateix: https://www.facebook.com/profile.php?id=1608189031&fref=ts







Per cert! Aquesta noia tan maca de la foto es diu Irene, i dic jo (Irene), 
que m'hauràs d'ajudar a preparar un post de singular-chocolat no? 


Doncs amb aquestes dues recomanacions enceto la tirada de posts! Espero que us agradi el que estic preparant. I altre com, mil gràcies Carla i Marta! 

miércoles, 17 de septiembre de 2014

Explosió d'estrelles, d'algú a qui no m'assemblo tant com m'agradaria

Chocaríamos y nos desintegraríamos en billones de partículas celestes.
Y el impacto nos haría microscópicos. Dejaríamos de existir, perderíamos el cuerpo, nos mezclaríamos y no podríamos distinguir dónde empiezo y dónde acabas.

Seríamos infinitos, invisibles, etéreos. Seríamos universales, épicos.

Así yo dejaría de ser yo, y tú dejarías de ser tú para siempre. Así ocuparíamos el espacio entero, 
entrelazados. Y cuando volviéramos a la Tierra, cuando volviéramos a tener forma, cuando volviéramos a ser los de siempre, de tanta tempestad, de tanto desorden, de tanto tú en mí y yo en ti, sería imposible volver a la forma original.

Acabarías inevitablemente con algo mío y yo con algo tuyo.

Te quedarías con mi piel o con mi risa, y yo con tu olor o con el aire de tus pulmones.

Si no estuviéramos a años luz,
Si estuviéramos cerca...






miércoles, 3 de septiembre de 2014

Marta Mullor, blanc i negre, matalassos i finestres.

Per acabar aquesta tirada de posts m'agradaria ensenyar-vos les fotos de la Marta Mullor:




La vaig descobrir ara farà mig any i moltes vegades es fotografia a ella mateixa (com a la foto anterior), té un estil molt propi i un bon grup de seguidors a instagram. Mirar les seves fotos és d'alguna manera acabar estant al dia de tot el que fa, perquè fa fotos allà a on va, als llocs que visita, als seus amics...

Personalment em quedo amb les fotos en blanc i negre, quan juga amb els contrastos i amb la llum per il·luminar els cossos, mireu: