Respirar el que ens agrada, beure-ho, viure-ho. Ser actitud és portar-ho tot fins a l'extrem, donar-ho tot, guanyar-s'ho tot per saber valorar-ho. Ser actitud és no perdre el sentit, és no deixar d'intentar-ho. Ser actitud és creure, creure en la feina del dia a dia i no tenir mandra a treballar, ser actitud és no perdre la fe en el que fem, és sentir-se orgullosos del que som. Ser actitud és seguir. Seguir sempre.
Fa falta més actitud, fa falta més gent amb actitud diposats a fer-ho tot, sense por de res. Gent que no es quedi a casa, gent que surti i corri darrera del que somia per aconseguir-ho. L'actitud no és una utopía, l'actitud es fa i es guanya. S'aconsegueix.
Jo vull ser-ho. Ser actitud.
PD. Això és una d'aquelles coses que et passen pel cap i que necessites escriure, d'aquesta manera sembla que sigui més real, que ens ho creguem més i que ens sentim més capaços. Bé, doncs m'ha inspirat l'última cançó de love of lesbian: el hambre invisible, us convido a escoltar-la, en parlarem més endavant però, que al Maig estrenen àlbum: la noche eterna, los días no vividos.
Sería un gran paso más para la humanidad, mostrar mi cara oculta a los demás.
Ser actitud. Más actitud.
Sigues actitud.
ResponderEliminarMolt bon post! Ara escoltaré la cançó.