Right Here

Com que m'està agradant molt això de donar a conèixer la feina d'amics i amigues, us proposo el següent: entreu a spotify, aneu al cercador i escriviu "The crab apples", i aleshores tanqueu els ulls i comenceu a escoltar! Jo ho vaig fer i vaig escoltar repetidament "I hate you" incomptables vegades. La meva amiga Laia Martí forma part del grup que el passat 20 d'Octubre va treure el seu primer àlbum i ho van fer amb DiscMedi.

The Crab Apples són tres noies i un noi, canten en català i en anglès han passat pel Sona 9, els ha entrevistat l'Enderrock i aquest divendres estrenen videoclip (a les 9 del matí) a la web del diari Ara. Això va en serio Laia! Tan de bo segueixi tenint tan bona rebuda com fins ara, el pròxim dia que us dediqui un post prometo una entrevista en condicions, això era una sorpresa! 

Seguiu la seva música i marqueu a l'agenda els seus concerts: https://www.facebook.com/thecrabapples Molta sort nois!

Yes (2)

Estava escoltant l'últim CD de Jason Mraz quan ha sonat la cançó: long drive i he pensat que l'havia de compartir. Ja havia parlat en posts anteriors del seu CD, però el que vull ensenyar-vos aquest cop és la imatge que ha utilitzat el músic, m'agrada tant!

I per acabar el post, adjunto el videoclip que ha creat i que aconsegueix construir una sèrie d'històries enllaçant algunes de les seves noves cançons, a veure si us agrada tant com a mi:

PD: Torna el Jason romàntic. 

Summer YES!

I per acabar m'agradaria ensenyar-vos un avanç de l'àlbum que està preparant Jason Mraz i que em moro de ganes d'escoltar.

El disseny és maquíssim, m'agrada el color, la fotografia i les tres cançons que ja hem pogut escoltar. Se'ns està tornant molt romàntic! Que sigui lleugera l'espera, que tenim moltes ganes de que el senyor "Emras" - com diría una amiga meva molt i molt maca- ens sorprengui com fa sempre amb la seva veu dolça i tendre.

I a vosaltres, què us sembla? 

Ghost Stories

Coldplay torna, però el millor no és que torni, és que m'agrada. 

Fa uns dies vam poder gaudir de l'àlbum complet del grup britànic i ens va retornar al passat, a parachutes. Avui ja el podem comprar i per això el comparteixo amb vosaltres al blog i us animo a que l'escolteu. 

Per cert! No us encanta la imatge? 

Els colors, les ales, els ocells, és una mica "hunger games" però és força espiritual, galàctic, com les seves noves cançons que transporten i asserenen. Creuem els dits i que vinguin per aquí a prop. 

Clara Peya

L'últim CD que no puc parar d'escoltar és el que us ensenyo avui: Tot aquest soroll, el quart disc de la pianista Clara Peya. Ella diu que "Tot aquest soroll" neix de la necessitat de trencar amb el silenci.

L'acompanyen Dídac Fernández, Alessio Arena, Adrià Plana, Vic Moliner i Judit Nedderman - us he parlat d'ella i del seu disc en solitari en un post anterior-.

Les seves cançons ens expliquen histories quotidianes i senzilles, algunes de les lletres són pròpies mentre que d'altres són d'alguns autors catalans.

Us en deixo una mostra:

"I la lluna ens fa de sostre en una nit d'ombres gegants,

i tinc por que ara t'adormis i que et creguis que has somiat".

Ja no ens passa o com plorar intermitentment en adonar-se que potser encara ens passa

Ja feia dies que els amics de les arts publicaven videos acompanyats d'actors que tots coneixem. En ells discutien sobre la temàtica de les seves cançons i deixaven entreveure algun dels seus títols. Però de cap manera ens haviem imaginat que arribats al dia de l'estrena, ens trobaríem amb això:

El video és fantàstic i la cançó és magnètica, vaig escoltar-la sense parar molts, moltíssims cops i encara ara quan l'escolto segueixo sentint la mateixa emoció. No podem esperar fins a l'Abril, quines ganes del nou disc!



"mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d’escriure versos que ens facin un nus al coll, una cançó que ens ho regiri a dintre tot ...
Perquè no ens passa, ningú no ens va avisar, que tot això se n’anava, que tot era mentida, la vida, 
era el que venia just després"

Judit Neddermann

Per acabar aquesta tirada d'entrades, volia ensenyar-vos la deliciosa veu de Judit Neddermann:

Suposo que us heu quedat sense paraules, doncs bé, aquesta noia del Maresme acaba d'estrenar CD i totes les cançons són tant tendres com la que acabeu d'escoltar. Tafanegeu pel facebook, entreu a la seva web: http://www.juditneddermann.com i escolteu el seu àlbum per l'spotify! Molta sort Judit!

No oblidis la urgència del moment

Que no et facis vella sense fer-te gran,

que no et facis gran sense créixer, 

                                                     que no perdis la inèrcia del somriure,

que no oblidis la urgència del moment....

https://vimeo.com/64381691

Que no et senti dir mai:

“sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d’errors

I que entenguis que estimar

és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement

i que si t’enamores d’algú

t’entrebanquis contínuament pel seu nom

i que et digui:

“t’estimo, però no ho sé escriure”

I que quant us veieu, els vostres ulls,

els teus i els seus

siguen com quatre ocells que se us emporten en volandes

que no siguis com tota aquesta gent

que fa la veu trista per telèfon

que si plores notes que el torrent de llàgrimes et neteja

que si te’n vas, sentis a dir-te:

“quan me mori enyoraré enyorar-te”

que arribi l’hivern a la primera de la vida

i que recordis que tots parim pels ulls

que la gent és i s’és

el que sé

i el que et fan ser

com és

i que entengues que delires

i confies per un instant que no ho fas.

PD. Gràcies

The moon song

Per acabar aquesta tirada de posts m'agradaria ensenyar-vos aquesta bonica cançó que vaig descobrir l'altre dia. És extreta de la pel·lícula HER (que s'estrenarà a Espanya el proper 21 de Febrer), de fet la canten els seus protagonistes: Joaquin Phoenix i Scarlett Johansson. També hem de fer menció de la impecable banda sonora de Arcade Fire per la pel·lícula. 

La cançó de la que parlem "The Moon Song" va ser escrita per Karen O (de Yeah Yeahs Yeahs) i aquesta vegada és interpretada amb Ezra Koenig (cantant de Vampire Weekend), a veure si us agrada tant com a mi:

The moon song

Foto de Mariam Sitchinava

Blue-tack

Aquesta entrada era inevitable, perquè m'encanta la cançó, el que diu la lletra i l'actriu que surt al videoclip. L'estètica, la llum, els colors. És genial.

"Buidar-te la vida de mi"

Feist

Seguim amb una altra dona, aquesta vegada amb música.
Feist o Leslie Feist és una cantautora canadenca que vaig descobrir l'altre dia mentre escoltava la banda sonora de 500 days of summer. Vaig escoltar la cançó que afegiré i em va semblar genial, és tan optimista! Em va recordar a Lykke Li, a Cat Power i fins i tot a I Blame Coco, inexplicablement.

A veure que us sembla a vosaltres!

Núria Graham

Per acabar aquesta tirada de posts... una mica de música!
Potser alguns de vosaltres ja haureu sentit a parlar de Núria Graham, el cas és que avui m'agradaria mostrar-vos algunes de les cançons d'aquesta noia que va començar per la xarxa compartint els seus temes.

L'hem escoltat a valcony tv i aquesta tardor, als escenaris de moltes sales del voltant. El seu primer àlbum es titula "First tracks" i hi podrem trobar els seus primers temes inèdits.

De moment això és tot, però esperem un proper disc que aquesta noia promet!

Els primers tres mesos a la ciutat

Cada vegada que acabo un post em prometo a mi mateixa que no passarà gaire fins que n'escrigui un altre. I mai compleixo el que dic.

Farà tres mesos des de que vaig començar a viure a Barcelona i la meva vida ha canviat notablement:
els menjars preparats comencen a no semblar-me tant dolents, estic aprenent a estudiar a la bilbioteca en silenci, he après a maquillar-me amb photoshop (molt útil), he vist els arctic monkeys en directe i he descobert moltes botigues, artistes i coses interessants! Però sobretot, he conegut gent, gent molt interessant que estic descobrint poc a poc.

Ara venen examens i dies sense posts, però altre cop em proposo escriure aviat.

Avui recomano pels que tenen examens com jo, el live a KOKUA de Jack Johnson: 

PD. Ànims als mes guays, que això passarà ràpid i en breus estarem obrint regals de l'amic invisible i reventant-ho tot!

Bastille

Música, més música.

Aquesta vegada des de Londres, presento a Bastille i a la seva música indie/electrònica.

Molt fan de la seva fotografia, i d'aquesta versió:

Fenòmen Imagine Dragons

Avui vull parlar-vos del que he anomenat "fenòmen imagine dragons" i és que en qüestió de setmanes, aquest grup americà s'ha fet conegut arreu. Potser el nom del grup no us sonarà, però quan escolteu un parell de les seves cançons de seguida sabreu de qui parlo:

Són de Las Vegas i s'han fet sentir molt aquest estiu a través d'anuncis.

Si encara no hi caieu feu un cop d'ull al següent spot, la cançó escollida aquest cop és "On top of the world".

In love

Tornant a la música, Peace presenta nou treball: es diu In Love i ja es pot escoltar:
In love - Peace

El primer single es diu Follow Baby

 i em recorda inexplicablement a Nirvana: 

Lou Reed mentre espero la propera estació

Gun in her hand, 

Marina Francisco escriu des de "La Trinchera" i jo no podia evitar ensenyar-vos part de la seva feina.

Aquest cop amb Lou Reed de fons, walking on the wild side of life:

Propera estació 

Es sábado noche.

Y Barcelona llora.

Llueve.

Nos moja.

Yo en Poble Sec.

Y tú en Poble Nou.

Sales de la estación de metro

que se llama como yo.

Ya es medianoche.

Y Barcelona no amaina.

Llora.

Me empapa

porque a día de hoy

sigo pensando

que piensas en mí

cuando te subes a la línea roja

y bajas en esa parada.

I was waiting for you, Ruby Sparks.

Avui us recomano Ruby Sparks i les cançons de la peli, i aprofito per ensenyar-vos aquesta il·lustració alternativa al cartell: 

Lo siento por cada palabra que escribí para cambiarte, 

lo siento por tantas cosas.

 No pude verte cuando estabas aquí y ahora que te has ido, 

te veo en todas partes.

My prison kiss, my dying wish.

L'espurna que encén la flama, aquella idea que de cop se'ns finca al cap i ens treu la son, i I know I gotta stop love, but I don't know how.
I sembla que el món ens persegueixi o que fugim de nosaltres mateixos.

But after we danced tot he shipping forecast, the words escaped your mouth:

"I know it's gotta stop love, but I don't know how".

Now the stairs forget your shoes, and the gate don't creak for want of you.

But the jury's out on me.

We're wise beyond our years, but we are good at bad ideas, my love.

Or so it seems to be. 

...

Merry Christmas!