L'altre divendres

Li hauria dit que l’envejava,

Que envejava els seus ulls sobre les línies dels versos

Que volia llegir-lo i rellegir-lo provant de sentir-me millor.

Divendres vaig voler pensar en quan érem divendres

I l’hauria saludat, i li hauria preguntat sobre la seva vida

Ho hauria fet. Però aquest cop, de veritat.

PD. Aquella fina línea entre entendre-ho tot o no entendre res de res. La vida, els llibres, la poesia. El que vols i el que t'agrada, el que creus que et farà feliç i el que et falta. Perquè sempre ens falta alguna cosa.