Anna Gual

Avui us vull parlar de la poetessa Anna Gual. És de Vilafranca del Penedès, va estudiar comunicació audiovisual i ara es dedica a la poesia. 

Els seus poemes són petites reflexions de grans missatges: l'Anna té forces coses a dir i val la pena escoltar-la: “La nostra vida sense nosaltres/ és molt millor del que ens pensàvem”. 

Us recomano el poemari que va escriure per La Breu edicions, és diu Implosions i el trobareu a les llibreries. Sigui com sigui aquí us ensenyo alguns dels seus poemes inèdits: 

Brots

Entre lletra i lletra

hi neix un munt d’herba

que no penso tallar.

He tornat a desenterrar significats,

a tensar les paraules ajuntant-les.

Mira’m com contemplo,

com em cruix el cos

només en l'acte de mirar.

Estirar les definicions

com qui estira els ossos

en el moment de llevar-se.

Allargar els sons

perquè t’arribin les ones

ara que ets totes les llars,

tots els rebosts,

tots els refugis nuclears.

Deixa de repetir en veu baixa

que no em vols al costat del llit

si escric així, que et sento.

Les coses no són el que semblen ser,

sinó tota la resta.

Mil·límetres

No passa res, no passa res.

Els camins no porten enlloc

però no és greu,

tampoc en sabem res del desert

i bé que hi anem i el fotografiem

i fem com qui el reconeix

                                i l’entén.

Avui comença alguna cosa.

I sempre que comença alguna

cosa és perquè abans n’ha mort

una altra per deixar-li espai.