Jet lag
La
son que s’acumula
I
les nits que es fan de dia.
Enamorar-me
de tu va ser un jet lag,
Un
avió perdut en la immensitat del cel,
L’aeroport
a l’ hora punta.
Estimar-te
va ser aterrar sense cordar-me el cinturó,
I
no llegir cap de les instruccions,
Tancar els ulls i tenir por i que em xiulessin les
orelles.
Ens hem tornat guapos
Jo
ja ho sabia,
Que
em creixerien les inseguretats de sota les ungles,
I
se’m farien amples les caderes i petits els pits.
Però
als teus ulls els meus genolls no tenen cicatrius,
I
em ressegueixes la columna en una línia perfecta.
Des
que estem junts, que ens hem tornat guapos.

No hay comentarios:
Publicar un comentario