I tu sense saber-ho

Sóc aquí.
A l'altra banda del telèfon, esperant.
Estic aguantant la respiració perquè no notis com em tremola la veu.
Segueixo sent jo i segueixo estant aquí, esperant una resposta, algun indici que em faci decidir.
Un sí o un no. Qualsevol cosa.
Però tu no ho saps. Tu no en tens ni idea del que això significa, del que veritablement m'importa.

Silenci.

El silenci més llarg i els pulmons plens d'aire.
El no saber què faig aquí, perquè em comporto així.
I tu sense saber-ho. Sense saber que cada dia em veig als teus ulls.

I amb el silenci tot es magnifica, cada sensació és més gran i sento que em persegueix la teva ombra.
Que ja ets part de mi.
Que ja no podré fingir-te, ni esborrar-te.