Echo de menos tus abrazos poliédricos, cubriendo los ángulos agudos de mi cuerpo o reflexiones de días lluviosos.

Escolto l'olor de la pluja, oloro el so de les gotes contra el terra.
El vent que truca a la finestra i em convida a mullar-me i a despreocupar-me.
Ara que les coses semblen tan noves però que ens porten el record d'alguna cosa ja viscuda; com si res fos diferent, com si no fos més que una mera continuació.
Demà tornarà a sortir el sol i oblidarem els records que ens ha tornat la pluja d'avui... fins que tornin a cobrir-nos els núvols i amb ells els dubtes.

Però avui els llençols enreden les cames, i el coixí mai havia fet tanta olor a suavitzant.

Cierro los ojos y lo intento. Me duelen las costuras de los sueños que no tengo.