Aclamo, incoscient, la tragèdia.
Em sento Antígona i Electra, m'aboco temerària a la finestra d'un tretzè pis,
barrejo Coca-Cola amb Baileys, fumo i fumo fins a ofegar els bronquis dels pulmons.
Creuo les vies quan és a punt d'arribar el tren, menjo iogurts caducats,
condueixo la bicicleta amb els ulls tancats.
Compro els productes amb més colorants i procuro que tinguin moltes es.
No espero mai que el semàfor es posi verd.
Estel Solé
No hay comentarios:
Publicar un comentario