Algú em va dir - i ara ja no recordo qui va ser- que és ben estrany si quan ens despertem d'hora ho trobem tot, en general si més no, intacte al mateix indret, tal com anit era.
Dins el son i dins el somni, al capdaball, ens hem trobat almenys aparentment en un estat essencialment distint de la vetlla, i cal, com aquell home deia amb molta raó una infinita presència d'esperit, o més aviat una infinita força de contraatac, per, com qui diu al primer obrir d'ulls, afferrar-ho tot al mateix indret on el vespre abans ho hem deixat anar.
Per aquest motiu l'instant del despertar és l'instant més arriscat del dia:
Un cop l'haurem superat sense quedar desplaçats lluny del nostre lloc, podrem estar ben confiats la resta del dia.
Despertar, Franz Kafka.

No hay comentarios:
Publicar un comentario