I am the right brain. I am creativity. A free spirit. I am passion. Yearning. Sensuality. I am the sound of roaring laughter. I am taste. The feeling of sand beneath bare feet. I am movement. Vivid colors. I am the urge to paint on an empty canvas. I am boundless imagination. Art. Poetry. I sense. I feel. I am everything I wanted to be.

sábado, 26 de mayo de 2012

La noche eterna. Los días no vividos.

És un doble disc que ens porta a pensar en el món que ens perdem quan dormim.
En una nit artificial de cases amb les finestres baixades.
El que s'amaga darrera de les cortines.
La diferència entre el dia i la nit, el secret i la veritat, el que és confón, el que ens queda i el que se'ns envà.
Y así me convertiré en los días no vividos...




Wio, antenas y pijamas i la lletra reivindicativa de Radio Himalaya fent explotar el món occidental just quan tu teníes més ingressos. Seres únicos, el hambre invisible i el seu canvi d'actitud. La porta que ens obra la festa amb la personalitat intocable de Balmes, perquè definitivament "Huelo a vicio y esta noche el fin del mundo es tu habitación".




Ou là là! Magnífico! Si vamos mal, vamos bien. 
Lamborghinis, langostinos y mucho enredo de piel.



El 667 daurat i els toros de la wii a més dels carrers deserts de Nadie por las calles que Lyona ha sabut fotografiar. Ella ja forma part de l'essència de Love, es fusionen fins al punt de que no m'imagino a un sense l'altre.


Relfexions de Si salimos de ésta, de Cínicamente muertos i d'això que us ensenyo a continuació. És diu Nada:

¿Y si yo después de hacerse la oscuridad, espero poder ver esa luz, la que te anuncia que es el acto final?
¿Y si no se abre el telón y todo se apaga?
Seria absurdo, como llegar a un hotel con puertas cerradas, ni bienvenidas, nada, nada. 
Seré capaz de poderte avisar? Como el ruido sin aire... ¿que haré?
Nada. Resignarte sin mas. Son así los ciclos de soledad.





Tragaluz y esa ventana que da a un mundo exterior:

















No hay comentarios:

Publicar un comentario