Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son, un esforç per escriure el que penses tant senzillament com pots:
Moltes gràcies per aquest dia. Per la trucada d'ahir a les dotze en punt i el sms, per l'entrada al concert de coldplay feta amb un full de llibreta i colors, pel pastís de xocolata que he compartit amb el Pol, i per l'ensaimada amb espelmes de colors. Gràcies per l'abraçada per fer-me saber que el temps passa però que tot queda, que les coses de veritat no se'n van, sempre hi són allà esperant.
Gràcies a la família del twitter o als Cousteau pels moments, a les meves nenes de ballet, al Q per aconseguir que els Arctic Monkeys em cantin Hbirthday.
I no fa falta dir res més.
No cal, seguirem amb aquest projecte d'intentar assimilar que la vida no es pot preveure. Que la vida la fa cadascú.
I fer-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario