Ho faràs. Tard o d'hora. Ho faràs.

A vegades no fa falta parlar per fer-nos entendre. 

Hi he tornat. He tornat al lloc que tants cops em vaig negar tornar, on ens vam prometre de mentida que tot hauria acabat. He sentit melangia en recordar-ho, i això ma entristit. M'ha fet sentir encara més petita. Real. Insignificant. No som res més del que deixem de nosaltres a la resta. Seguir al record és el triomf. No podràs oblidar-te tan fàcilment de mi. Mai m'ha agradat posar les coses tan fàcils. 

El que val la pena de veritat és el que costa d'aconseguir. Cor o cap? Triar implica renúnicar. Seguir, olbidar. En un món de condicions el que no escull, s'esborra. En cada paraula hi ha risc, menor o major, però tot el que fem ens fa ser qui som i ens jutja. I el fracàs no tornarà a fer-me por, em farà més forta. No. Jo no em quedaré en res, jo no seré com la resta. Sense pretencions, però en això m'esforçaré, tot el que faci ho faré amb ànima, de veritat. No perdré mai la passió i tard o d'hora aconseguiré que funcioni.

I a fora el carrer tu et prepararàs per entrar i combatre. Endavant. Et treuràs la jaqueta i dirigiràs els ulls a la multitut, buscant-me. Buscan-te.

Tu sempre ho fas. I jo no seré tan forta, ni tan bona, ni tan valenta. Em fulminaràs. Quan sentim que ens trobem, d'alguna manera, em buscaràs inconscientment per l'espai, resseguint amb els ulls les parets. I ho faràs. Em trobaràs la mirada i em mataràs. I jo no seré tan forta, ni tan bona, ni tan valenta. I m'ho diràs tot i no sabré res. Més aviat o més tard. Ens evitarem i seguirem buscant-nos a les palpentes, com qui fuig d'allò del que tampoc vol escapar. Serem res quan haguéssim pogut ser-ho tot, però el record no ens caurà sobre les espatlles. No. Ja res més ens farà mal. I tot serà correcte, tot estarà en ordre, tothom durà la màscara. 

I tu seguiràs com sempre. És qüestió de minuts. Es trobaran els nostres ulls. 

Més aviat o més tard.

.