Tot estava clar, el camí decidit, tot preparat... i ara en canvi sento com si no volgués seguir tot allò que em deia segura. Com si ja res depenguès de mi, alguna cosa s'hi ha posat pel mig i estic disposada a trencar tots els plans, a improvitzar. Por. Sempre ens persegueix la por, però em sento tan forta quan hi penso, tan convençuda que tots els problemes se'm fan petits com si res pogues treure'm el plaer de seguir amb el que jo crec. No sé com acabarà tot això.
No hi hem de pensar. Simplement, passarà el que hagi de passar, però alguna cosa ens diu que no podem perdre aquesta oportunitat, el món ens dóna senyals i ens diu: endavant, esteu fent el correcte, i ho planeja tot per nosaltres, ens canvia els rellotges, crea coincidències i ens fa conèixer persones i ens fa somiar amb objectius que no ens plantejaven. I ens diem, per què no?
Sí, a vegades passa tot el que no teníes previst. Però estàs allà, estàs bé i ets feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario